Aquest estiu, Carolina, Cristina, Pau, Sandra i Paquito, professors i alumnes del col·legi La Salle Paterna, van decidir dedicar el seu temps a transformar vides, incloses les seues, a través dels projectes de voluntariat que la nostra escola té a Rwanda i a Scampia, Itàlia. Aquesta experiència, plena de lliçons, tendresa i fraternitat que va deixar una empremta imborrable en cadascun d’ells, va ser protagonista del I Claustre d’Identitat que varem celebrar aquesta setmana al nostre col·legi.
Un estiu a Rwanda: amor, gratitud i l’esperit de comunitat
Carolina i Cristina, com a part de l’ONG Proyde, van formar part del Summer Camp a Rwanda, on van conviure amb xiquets d’Infantil i adolescents de Secundària. Les va rebre una comunitat que va fer de la distància un pont d’afecte i proximitat: els germans les van acollir com si foren part de la seua família. «Des del primer moment ens vam sentir com a casa. La rebuda va ser màgica, amb tots ballant i somrient-nos», recorda Carolina. Al final del mes, l’acomiadament va ser dur, ple de llàgrimes i abraçades, testimoni del vincle que havien format amb els xiquets i amb la comunitat. «Va ser molt difícil dir adéu. Ens vam adonar de com ens havíem connectat amb ells, i deixar-los enrere ens va trencar el cor», diu Cristina.
Durant aquest temps, Carolina i Cristina van ser «teachers» per als menuts, ajudant-los en el seu dia a dia al col·legi, que funciona de dilluns a dissabte per garantir-los almenys un menjar al dia. «El fet que l’escola funcione de dilluns a dissabte és essencial, perquè molts d’aquests xiquets només poden menjar allí. Ser-hi amb ells ens va fer entendre el valor de coses que sovint donem per fetes», explica Cristina. Els més menuts, malgrat la seua situació, irradiaven una tendresa especial, sempre agraïts, amb ganes de jugar i una gran quantitat d’estima per a donar. Les misses, les reunions i els moments compartits amb la comunitat tenien una atmosfera única, carregada de sentit i espiritualitat. «Les misses eren plenes de vida i esperança. Cadascuna era un moment per reconnectar i sentir que formàvem part d’alguna cosa més gran», comenta Carolina.
Scampia: esperança enmig de la dificultat
Pau, Sandra i Paquito van viatjar fins a Scampia, un barri de Nàpols conegut per les seues dificultats socials i la presència constant de la Camorra. Van formar part del Proyecto Estrella, una iniciativa que busca allunyar els xiquets del carrer, protegint-los de l’abast de les mafies i oferint-los un espai segur per créixer i jugar. «Veure com aquests xiquets, malgrat el context tan complicat, tenien ganes de jugar i somiar ens va obrir els ulls», explica Paquito. En aquest entorn, el futbol –i l’admiració per Maradona– va ser la clau per connectar amb els adolescents, trencant barreres i establint vincles reals amb els joves del barri. «Amb el futbol vam trobar un llenguatge comú. Va ser una manera de guanyar-nos la seua confiança», diu Sandra.
Scampia és un lloc on moltes persones viuen sense identitat oficial, sense ser registrades, i la pobresa colpeja especialment les dones i els xiquets. «Vam conèixer famílies senceres que no estaven registrades oficialment. És com si no existiren per al sistema, i això ens va impactar molt», comenta Pau. Els nostres voluntaris van veure de prop la gran diferència entre les realitats d’aquelles famílies i la nostra, i van comprendre que el que necessiten més és contacte humà i estima. Pau, Sandra i Paquito van posar en pràctica els valors de fe, fraternitat i servei, oferint companyia i suport a aquells que necessiten sentir-se part d’una comunitat que els estime. «Només amb una abraçada o un somriure, podíem veure com canviava el seu dia. Això ens va fer veure el valor del servei i de ser presents», reflexiona Sandra.
Una invitació a transformar vides, començant per la teua
Aquestes experiències han deixat una empremta en els nostres voluntaris, que han tornat amb una visió més profunda del que significa servir i estimar. «Hem tornat amb una nova perspectiva de la vida, amb una gratitud immensa pel que tenim i amb moltes ganes de seguir ajudant», diu Sandra.
Si alguna vegada has pensat en fer un canvi en la vida d’algú, no dubtes en unir-te als projectes de voluntariat. Et sorprendràs de tot el que pots aprendre i de com, en el camí d’ajudar els altres, també et transformaràs a tu mateix. El camí del voluntariat és un viatge ple de desafiaments, però també de grans recompenses: l’amor, la gratitud i l’esperança compartida.
